En 2017, la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, en el marc del Pla incentiu del patrimoni artistic valencià, va posar en marxa una línia d’adquisició d’obres d’art, amb el doble propòsit de dinamitzar el mercat artístic contemporani, alhora que reunir un conjunt d’obres representatives de l’estat de la creació artística a la nostra Comunitat.
Les propostes artístiques reunides en aquest segon moment en l'exposició titulada "Territoris de la utopia" del cicle expositiu entorn de la Col·lecció d’Art Contemporani de la Generalitat Valenciana que es presenta a Alcoi comparteixen un interés comú per la cerca de territoris imaginats, a manera d’abrics inexpugables enfront d’un món a vegades hostil i quasi sempre injust en el qual l’art es converteix en el refugi per excel·lència.
L’exposició està formada per tres obres molt significatives d’Olga Diego, Pau Pascual i Nelo Vinuesa.
L'obra de Pau Pascual AUH2631z (2015) funciona com un antídot per a l’actitud creixentment negativa que ens envolta progressivament respecte a la situació del món. Pau Pascual Galbis mescla l’experiència familiar amb la de l’entorn físic, ja que utilitza l’estètica per a expressar tendresa i afecte en l’àmbit emocional i, al mateix temps, subratlla la part estètica d’un urbanisme generalment vist com a opressor. L’estètica no és una mera experiència plaent, sinó que ens ajuda a rescatar elements amagats o ignorats per a poder pensar que, amb el que tenim, un món millor encara no solament és possible, sinó que hi ha elements que podem mantindre i defensar.
Amb l’obra Atles (2016), Nelo Vinuesa reinterpreta el gènere del paisatge des dels preceptes d’una abstracció perfectament calculada. Línies, colors i formes geomètriques superposades conformen aquest políptic d’aparença inquietant que anomena la interpretació oculta de cadascun dels seus símbols, representació del món d’acord amb les normes de la cultural visual contemporània.
En Aeronave de rescate (2014) Olga Diego ens presenta una instal·lació de grans dimensions amb una idea comuna: la d’una habitació pròpia que servisca d’ajuda. Una habitació voladora, que evidencia la poètica recurrent de l’artista en els seus artefactes de vol i l’ús del plàstic. L’obra proposa la creació d’un aeròstat realitzat amb materials precaris com el bambú, el cànem i el plàstic, que puga ser utilitzat per aquelles persones que necessiten escapar d’una situació de risc o dificultat. Es tracta d’una habitació que podríem portar a coll, i que en el moment oportú podria salvar-nos fent-nos sobrevolar la ciutat.
La Capella de l’Antic Asil
C/ El Cami, 42. Alcoi
Dijous: 10 – 13 h i de 17.15 a 20 h
Divendres: 10 – 13 h i de 17.15 – 20 h
Dissabte: 11- 13.30 h
