I POSQUIN YOU®

El terme Pòsquin és un neologisme, la idea sorgeix de les artistes i comissàries valencianes d'art Xus Francès i María Carballo, que significa post-it o post-it intervingut artísticament en un petit format comú de 7'5x7'5 cm. El post-it, en aquest cas, es converteix en el llenç amb el qual es reivindica una major presència i igualtat de possibilitats en els escenaris expositius que es brinden per a això.

"L'art ha tingut uns anys en què s'ha vist relegat com a conseqüència de l'anomenat desequilibri econòmic. I no és que la Borsa afecti l'art, però la major part dels dirigents i governants ho han apartat, deixant-lo a la cua de la llista d'inversions, i al capdavant de les retallades. Sovint sembla que la crisi els hagi vingut com caiguda de el cel per poder fer-ho.

La trillada crisi efectivament ha posat diverses barreres a l'art, però a la disposició creativa i als artistes no els atura res. I com qualsevol ésser engabiat busca el més mínim forat per on emergir, els creadors temptegen també per on obrir-se camí, i la fissura que en el col·lectiu I POSQUIN YOU®​ van trobar fa més de vuit anys i, un cop oberta aquesta travessia, ha estat un degoteig constant i aclaparador d'autors, en el qual es va sumar des del primer moment l'artista Jorge Sellés, que ha inundat l'escena artística demostrant que l'art sempre troba formes d'expressar-se i establir-se.

Un cop manifestat que l'art no està adormit, i molt menys silenciat tot i els nombrosos intents, és l'hora de crear una nova relació de l'art renovat i transformat amb la societat, que com la creació, sempre es regenera donant lloc a noves i insòlites formes d'expressió i noves inquietuds delimitades per la llibertat de pensament. I si la societat resultant d'aquesta reactivació cultural té unes condicions, l'art ha de saber també adaptar-s'hi. En I POSQUIN YOU®​ es va proposar una d'aquestes originals formes d'interrelació: a partir d'obres de petit format a preus assequibles, o gairebé simbòlics. Un incentiu per a un nou col·leccionisme nascut d'aquesta tessitura, que en el futur sigui capaç de donar suport i mantenir l'art i, per tant enriquir la cultura, atès que ni s'ha de ni es pot viure únicament de les subvencions públiques, ja que la crisi ha acabat amb els dispendis econòmics de la cosa pública. És hora que el col·leccionisme privat prengui la iniciativa i, conjuntament amb compromís i fermesa, el propi art propiciï una situació de certesa i evolució. El nou paper que les institucions públiques han de prendre és el de promotor, donant suport al consum privat mitjançant baixades d'impostos i lleis de mecenatge entre d'altres."

Carles Bernàcer

https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/culturamakma/explosion-posquins-russafa_132_2307938.html

http://valencia.lecool.com/event/posquin/