Jordi Santonja Sala

Em dic Jorge I. Santonja Sala i he nascut i residisc a Alcoi. Artista multidisciplinari, vaig nàixer en 1967, i la meua és una vocació tardana sobretot arran de cursar en el 2013 estudis d'il·lustració i disseny en la EASD Alcoi. 

 

La meua especialitat és el dibuix, i també tinc el dibuix com a part d'una altra disciplina que m'interessa molt i en el qual estic començant un projecte. Es tracta d'un art que fins fa poc no era considerat com a tal però que en els últims temps està cobrant rellevància i adquirint el protagonisme que mereix, la novel·la gràfica. També experiment amb la fotografia i l'art digital.

 

En qualsevol cas pel que fa al dibuix, el meu plantejament és des d'un enfocament amateur i com a manera de donar eixida a la creativitat, tot això sota les meues influències artístiques.

 

El que és evident és que en alguns treballs, els meus dibuixos responen més a un punt de vista d'il·lustracions, o cartells, que a un dibuix academicista, sempre partint que el dibuix és el que m'agrada i que a través d'un llapis i un paper, és com jo em relacione amb el meu entorn.

 

Molt influït per la cultura clàssica base del concepte modern de l'art, jo  com Ruskin estic més interessat en la forma, el volum i la llum, que en el color. El meu és un art en blanc i negre buscant la concepció renaixentista del dibuix, on a aquest se'l considera una forma d'art valuosa en si mateixa i per això la meua mirada cap a l'antiguitat clàssica em porta a una preocupació per elements com la geometria, la perspectiva, la proporció, la composició i el clarobscur.  

 

I ací apareix l'etern dilema entre l'artesà, i l'artista i jo participant de com considerava això la Bauhaus, també crec que la base de l'art està en l'artesania, i pense que totes les arts estan unides pel nexe de la creativitat, i que unes arts i altres no són més que diferents cares del mateix esperit creador, en el meu cas no diferencie la motivació artística que em porta a dibuixar o a experimentar amb les noves tecnologies.

 

Hi ha qui maneja el concepte d'art com una cosa molt més elevada, però jo crec que aquest dilema no existeix si parlem que qui treballa amb la realitat i la modela des del seu punt de vista i les seues eines, té com a fi la creació en qualsevol de les seues manifestacions.

 

Treballs artístics en altres camps, novel·la “Presències en la nit”.